Productivitat celestial

Una vegada, en un poble, hi havia dos homes que es deien Joaquim González. Un era sacerdot i l’altre era taxista. Curiosament, els dos moren el mateix dia. Arriben al cel, on els espera Déu:

- El teu nom? –li pregunta al primer.

- Joaquim González.

- El sacerdot?

- No, no, el taxista.

Déu consulta la seva taula i diu:

- Bé, t’has guanyat el Paradís. Et corresponen aquesta túnica amb fils d’or i aquesta vara de platí amb incrustacions de robí. Pots passar....

- Gràcies, gràcies... –diu el taxista.

Passen dues o tres persones més, fins que li arriba el torn a l’altre Joaquim González.

- El teu nom?

- Joaquim González.

- El sacerdot?

- Sí.

- Molt bé, fill meu. T’has guanyat el Paradís. Et corresponen aquesta bata de lli i aquesta vara de roure amb incrustacions de granit.

El sacerdot diu:

- Perdó. No es per desmerèixer, però... hi ha d’haver un error. Jo sóc Joaquim González, el sacerdot!

- Sí, fill meu, t’has guanyat el Paradís. Et corresponen la bata de lli...

- No, no pot ser! Jo conec l’altre Joaquim González, era un taxista, vivia al meu poble, era un desastre com a taxista! Pujava a les voreres, xocava tots els dies, una vegada es va estavellar contra una casa, conduïa molt malament, tirava les faroles, s’ho emportava tot per davant... I jo em vaig passar setanta-cinc anys de la meva vida predicant tots els diumenges a la parròquia. Com pot ser que a ell li doneu la túnica amb fils d’or i la vara de platí i a mi això? Hi ha d’haver un error!

- No, fill meu, no hi ha cap error –diu Déu–. El que passa és que aquí, al cel, ens hem acostumat a fer avaluacions com les que feu vosaltres a la vida terrenal.

- Com? No ho entenc...

- Sí, ara treballem per objectius i resultats... Mira, t’explicaré el teu cas i ho entendràs de seguida: durant els últims vint-i-cinc anys, cada vegada que tu predicaves, la gent s’adormia. Però cada vegada que ell conduïa, la gent resava. Y... ELS OBJECTIUS SÓN ELS OBJECTIUS!