Què passa i què hem de fer?
Fa temps que reflexiono sobre la crisi, i he arribat a la conclusió que aquest desastre no és culpa dels bancs, ni de la punxada al mercat immobiliari, ni de la globalització... Aquestes coses són conseqüències, per bé que de vegades es disfressen de causes. I ho fan per un motiu: perquè les persones les volem veure com a causes, perquè aleshores tenen un culpable o un col·lectiu de culpables molt identificat (els banquers, els especuladors, el govern...).
Ens agrada assignar una cara a les nostres desgràcies! Doncs crec que no hi ha cap cara darrere la crisi, o totes, segons com es miri.
Anem a veure-ho des de l’òptica d’oferents i demandants.
Com són els demandants de productes i serveis, ara? Són exigents, volen coses noves, volen poder comprar barat, ho volen tot i en qualsevol moment.
Com es comporten els mateixos demandants quan juguen el rol d’oferent? (és a dir, quan van a treballar per guanyar un sou per comprar coses) Doncs són poc flexibles, no volen treballar fora d’hores o els caps de setmana, volen cobrar més diners...
Aleshores, com es menja, això? El mateix que vol no dóna.
Per tant, tenim un problema greu. La corba d’oferta i la de demanda no es troben. Aleshores, què és més probable que es mogui? Doncs l’oferta, perquè és poc probable que la demanda minori les seves exigències.
Així doncs, què cal fer? Probablement aprendre a treballar fent coses que no havies fet abans, en horaris que ni t’imaginaves i assumint riscos que mai t’havies plantejat.
Comments
Log in or create a user account to comment.