Som diferents o som iguals?
(O què hi tenen a veure els mestres i els brokers.)
El nombre d’opositors a places públiques està augmentant d’una forma considerable. Són milers els que estant tancats a casa seva estudiant pàgines i pàgines d’història, de pedagogia, de matemàtiques... per presentar-se als exàmens per ser professor a l’escola pública (o per ser mosso d’esquadra, per al cas és el mateix).
Seran hores d’estudi, de sacrifici, de cafè i de son. Seran hores en què la família no existirà, seran dies de sopar un entrepà a casa, setmanes sense cinema i mesos sense classe a l’acadèmia.
Però hi haurà un dia, un dia gloriós, en què l’opositor coneixerà la nota del seu examen. Hi haurà un dia en què podrà llegir el seu nom enmig de l’enorme llista de digníssims funcionaris públics. I ja està... ja es pot relaxar. Ja pot demanar una hipoteca, comprometre’s per vacances, cremar els llibres a la foguera de Sant Joan.
Aquí té el premi a mesos d’esforç: la feina de per vida i el sou assegurat. És l’encarnació de la “pilotada” (o “pelotazo”). Esprint curt, habilitat en el darrer tram de cursa i... a gaudir i a viure de renda. És com l’especulador de borsa, amb la diferència que aquest fa diverses operacions “pilotada” a la seva vida i l’opositor només en fa una.
El concepte és el mateix: un bon esforç, un cop de cintura i... els daus estan tirats.
Com a mínim, l’especulador juga més partides i arrisca més (clar que també guanyarà o perdrà més diners). Vet aquí que ni d’esquerres ni de dretes, ni funcionaris ni especuladors, tots amb la mateixa pasta però amb diferent tall...
Comments
Log in or create a user account to comment.