El proppassat divendres 26 de setembre, en Ramon Masoliver va traspassar.

Els set anys de convivència activa a MercaConsult no han estat suficients per acabar de gaudir d’una de les persones més integres, honestes i treballadores amb què he tingut el goig de treballar.

En Ramon se’n va anar com havia arribat, discretament. Va marxar deixant-ho tot lligat, com sempre. Amb aquella precisió i zel professional de què tant manca avui en dia. Se’n va anar un divendres al migdia, per no molestar...

Tanco els ulls i només veig bons moments: el seu somriure dessota aquell bigoti, aquell sentint de l’humor tant “d’abans”, aquells puros que fumàvem plegats després d’una gran celebració...

El Ramon ha estat mestre entre els mestres. Ha estat mestre en valors. Ell ens ha ensenyat a ser discrets, ens ha ensenyat a preocupar-nos pels demés, a afrontar amb determinació i coratge els problemes, a conciliar i a comptar fins a 10 en situacions irritants... I ens ho ensenyat amb l’exemple, sense alliçonar a ningú de forma explícita. Era el mestre que, de tant que en sabia, no era necessari que ho fes evident.

Avui, al seu lloc de treball no hi ha ningú... Tampoc no hi és al petit celobert on acostumàvem a fumar d’amagat. El Ramon no hi és físicament enlloc però el seu record ens perdurarà a la memòria.

Se n’ha anat una persona que ha estat feliç i ho ha estat perquè ha estimat i tot estimant l’hem estimat. Se’m posa la pell de gallina en recordar el diumenge al tanatori el plor desconsolat de nois encara no de trenta anys, d’empresaris fets i drets, de directius d’empresa i d’administratius primerencs. I és que quan morim ens adonem que, al cap i a la fi, som persones i serem més admirats per com som que pel que hem fet.

Sé que no l’hem de plorar perquè ell no ho voldria, per bé que costa aturar les llàgrimes que neguen els ulls. Vull forçar-me a somriure perquè és el millor tribut que li puc fer a qui ha gaudit de la vida com poques persones ho saben fer. Procuraré retenir els valors transmesos, però hagués necessitat molts més anys d’aprenentatge.

Moltes gràcies, Ramon.

Descansa en pau.