La gestió del temps: no només una qüestió d'agenda

Durant la meva experiència com a formadora, m’he trobat amb la mateixa situació en moltes ocasions: la descoordinació entre allò que s’ha de fer i allò que dóna temps de fer no només depèn d’una correcta organització del nostre temps. Darrere d’aquest fet, moltes vegades hi trobem aspectes més profunds, de l’arrel de la persona.

Aprendre a planificar de forma precisa l’activitat diària no serveix de res si no s’estableixen unes bases que ens permetin seguir aquesta agenda. Tenir l’habilitat per decidir què és important i què és urgent, i segregar-ho d’allò que no ho és, no és l’única qüestió clau.

Valorar adequadament el nostre temps i establir límits clars és un aspecte fonamental. Però aquests límits no afecten només els altres, sinó també a nosaltres mateixos. Fins a quin punt aquelles funcions que no tenim temps a realitzar són aquelles amb les quals no ens sentim tan còmodes? Aquelles a través de les quals ens sentim avaluats?

Per gestionar correctament el nostre temps és necessari un bon coneixement de nosaltres mateixos. Hem de parlar-nos de tu a tu. Per aconseguir-ho, només ho podem fer amb una anàlisi al més objectiva possible dels nostres actes, ja que aquest nivell de sinceritat requereix d’entrenament.

D’altres vegades, i a causa habitualment del mateix sentiment intern, ens mostrem incapacitats per anteposar les nostres necessitats de temps a les dels altres. D’aquesta manera deixem que la voràgine diària de companys, clients, col·laboradors... s’emporti el nostre temps i recursos, no només professionals, sinó també personals.

Aprendre a dir que no de forma assertiva o a demanar ajuda a temps hauria de ser un coneixement d’ensenyament obligat des de la infantesa, però no ho és. Malgrat això, mai no és tard per adquirir-ne l’expertesa. Conèixer què podem i què no podem delegar és un primer pas, però recórrer l’espai entre la por a afectar les relacions interpersonals o al rebuig i un comportament de gestió altament eficaç és tot un camí.

És per això que, a l’hora d’establir quina és la font del nostre problema de gestió del temps, la primera tasca a realitzar és conèixer com utilitzem el nostre temps i la segona intentar descobrir els perquès de les discrepàncies entre la nostra “agenda ideal” i “l’agenda real”. Un cop aquí, ens serà molt més senzill detectar fins a quin punt el problema és prioritzar tasques i combatre “lladres de temps” o si abans hem de reconèixer l’impacte que nosaltres mateixos exercim sobre la nostra gestió.

*Imatge: La persistència de la memòria, de Salvador Dalí