La Xina: Quan despertarem els europeus?
Oriol Amat
Ja fa molts anys que els experts en prospectiva amenaçaven que quan la Xina despertés de la seva letargia, el món occidental patiria. Doncs bé, la Xina ja ha despertat.
Hi ha qui creu que un producte fet a la Xina és sinònim de producte barat, però de mala qualitat. Barat és obvi. De la mala qualitat, cada cop serà menys cert. Fa cinquanta anys, els productes japonesos eren coneguts per la seva mala qualitat. Es van posar les piles, i van apostar fermament per la qualitat total, amb polítiques que els han donat excel·lents resultats, com el zero defectes, el just a temps o els cercles de qualitat. D’aquesta manera, les empreses japoneses van conquerir els mercats mundials, primerament dels rellotges i calculadores, i després de molts altres sectors, com els equips d’aire condicionat o l’automòbil.
Amb la Xina està passant el mateix, però a una escala molt més important. Per fer-nos una idea del que pot succeir, cal recordar que l’any passat es van graduar a la Xina més de 800.000 enginyers, i que les principals multinacionals hi estan establint els seus centres d’Investigació i Desenvolupament. Amb aquests ingredients, no és difícil preveure que ben aviat la millor qualitat vindrà de la Xina, i a més a preus impossibles d’igualar per les empreses europees. No es pot competir en costos amb els treballadors xinesos, disposats a treballar moltes més hores a canvi de salaris insignificants, comparats amb els que hi ha a Europa.
I mentrestant, a Europa, la constitució no acaba d’arrencar i el desencís del somni europeu s’està escampant. Manca la unió necessària per dissenyar i implementar estratègies que puguin fer front al despertar dels xinesos. Però si a nivell macro les coses pinten malament, a nivell de les persones les coses encara pinten pitjor. La cultura de l’esforç és inexistent en bona part del nostre jovent. Diversos estudis posen de manifest que el jovent està massa mimat i li falta esperit emprenedor. Molts dels que ja no són tan joves estan pensant com jubilar-se, encara que tot just acaben de fer els cinquanta anys. És a dir, sembla que els recursos humans amb què hem de tirar endavant estan més per gaudir de la vida, cosa per altra banda comprensible, que per superar les dificultats que se’ns presenten. En alguns cercles fins i tot s’apunta que, per primera vegada en moltes generacions, en un futur immediat els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. Està clar que no podrem competir en costos, però aleshores ho haurem de fer en idees, en disseny o en marques. I això no s’aconsegueix amb una bona part de la població pensant en la propera partida de golf o en com treballar menys.
Ara que la Xina ha despertat, els que ens hem adormit som els europeus.
Us recomanem la web de l'autor, a www.oriolamat.cat
