Segons un estudi publicat per la Fundación Ortega y Gasset, a Espanya, entre els anys 2003 i 2007 s’han deslocalitzat 340 empreses, amb una pèrdua aproximada de 60.000 llocs de treball de sectors tradicionals com el calçat, el tèxtil o les TIC. D’aquests 60.000 llocs, 25.954, quasi la meitat, són a Catalunya. El segon lloc al rànquing l’ocupa el País Valencià, amb prop de 5.500.

Sembla que això de la indústria no és una prioritat per al Govern. Fins i tot, sembla que no està massa bé això de produir aquí, que si no aprofites els “excel·lents” preus de la Xina o del Vietnam estàs badant d’allò més.

El que ens va són els serveis i el turisme. Aquí, com un peix a l’aigua.

No pretenc fer una discussió política sobre el fet. Ni tan sols apel·laré a l’assumpte tan gastat de l’abús que fem dels pobres orientals (no ho dic jo, que consti!). De fet, vaig a intentar fer una aproximació econòmica que defensa la nostra indústria, la d’aquí.

Ho faré amb un exemple tèxtil que, malauradament, conec prou bé: la producció de samarretes de marca.

Anem a “deconstruir” (gràcies, Ferran, per la paraulota) el preu:

Una samarreta d’aquestes es ven a la botiga per 30 euros. La botiga la compra al distribuïdor per 14 (més o menys). El distribuïdor la compra al productor per 11. El productor, aleshores, pot decidir fer-la aquí a un cost aproximat de 5 euros o fer-la a la Xina per 2.5. És a dir, que fent-ho a la República Popular multipliquem per 10 i aquí “només” per 6...

Afegim que el ‘time to market’ (que no és res més que el temps que trigues des que ho encomanes fins que ho tens): en un lloc és de 4 mesos i en l’altre 4 setmanes (aquí)...

Donat que el temps és boig i que la moda és una cosa efímera, voleu dir que no és molt arriscat i immobilitzes massa diners fent llarguíssimes produccions tan lluny del consumidor?

Vols dir que no estem aprofitant un aspecte conjuntural més que no pas un aspecte estratègic? Té sentit, econòmicament parlant, això que molts estan fent?

A veure si passarà com a la construcció, que els darrers anys els que no teníem grans inversions en totxo ens sentíem més curts que la resta, bo i veient com el paleta no instruït havia baixat de la furgoneta per pujar-se en el Mercedes sense passar pel Toledo?

Senyors fabricants, modernitzin les seves instal·lacions per escurçar els períodes de fabricació, per fer més evident el seu avantatge estratègic. Disposin-se a fer sèries curtes, perquè no tothom voldrà anar vestit igual, i aguantin l’escomesa, no hi ha mal que cent anys duri! I una darrera cosa, pensin que el millor Mercedes serà el proper...