Aquest cap de setmana llegia un interessant article d’opinió del catedràtic d’Estructura Econòmica de l’IQS, Santiago Niño, que vaticinava el final de la crisi per al 2017! Hi ha molts aspectes de l’article amb què estic totalment d’acord i d’altres (com el de pronosticar la data del final) amb què difereixo notablement.

Niño apuntava que estàvem davant d’un canvi de model d’actuació per part del consumidor: es reduirà dràsticament l’hiperconsumisme i l’hiperendeutament. Anem a desgranar els conceptes i comencem per l’hiperconsumisme.

Sembla, així ens ho mostren les dades, que la compra per impuls i en grans centres comercials està en hores baixes. De fet, la part de despesa domèstica que se’n duu la gran superfície ha caigut 10 punts en 10 anys. Sembla que anar a comprar a un lloc enorme amb més de 25.000 referències ja no es porta. Potser perquè hi ha menys renda a gastar o potser perquè el consumidor se n’ha fartat dels excessos de productes de baix nivell de preu, però també de baixa utilitat i qualitat. Potser tornarem a la botiga de barri (amb diferències notables, com el tamany de l’establiment dels 70) i buscarem productes una mica millors i amb menys errades en el funcionament (buscarem la fruita i verdura “de debò”, els electrodomèstics que durin més de cinc anys...). Comprarem menys unitats però millors, sembla.

També es reduirà, “per imperatiu legal”, l’hiperendeutament. La famosa ràtio de leverage o d’apalancament financer, que deia que si obtenies del teu negoci un 8% i el banc et deixava els diners a un 4%, vinguin tots els diners de fora! Això està molt bé en moments d’expansió, però en moments de recessió ja no serveix, i és que s’ha oblidat el primer dels principis d’administració d’empreses, el de prudència!

Si aquests canvis són certs (com estan reafirmant molts indicadors), anirem cap a una societat més respectuosa amb l’ús dels recursos (és inviable que al Regne Unit, el darrer any, s’hagin llençat a les escombraries 4.500 tones de menjar), menys depenent de l’energia (se’n produirà menys) i amb una economia més solvent, o es crearà menys “diner artificial” que, com sabeu, genera molta inflació (com estem veient).

Referent al darrer punt, que la crisi acabarà el 2017, no puc més que negar-ho, doncs no té en compte la increïble capacitat de resistència i adaptabilitat de l’ésser humà. Passarem un període magre, però, mica en mica, trobarem el camí i remuntarem. I és que la data és bona en ceteris paribus, l’expressió que fan servir els estudiosos d’economia per dir que “tot es mantindrà constant”. I això crec que no es produirà, doncs ningú restarà impassible.

Per fi una bona notícia sobre la crisi!