Un comptable, el propietari d'un bar i els cacauets

Comptable: Vostè va dir que va posar a la venda cacauets perquè alguns clients en demanaven. Però, és vostè conscient del que aquesta safata de cacauets li està costant?

Propietari: Res. No em costa res. Només hi ha beneficis. Home, vaig haver de pagar 15 euros per una bona safata per presentar els cacauets. Però aquests em costen 0.04 euros la bossa, que després venc a 0.06 euros. Si per començar venc 50 bosses per setmana, en 12 setmanes i mitja hauré cobert els 15 euros de la safata. I després, 0.02 euros nets per bossa. I com més en vengui, més beneficis.

Comptable: El seu enfocament és antiquat i li manca realisme. Per sort, la comptabilitat moderna proporciona un procediment més exacte, que posa expressament de manifest les complexitats implicades en el tema.

Propietari: !!??

Comptable: Siguem exactes. Aquests cacauets els ha de considerar en el marc global de la seva empresa, i els ha d'imputar per tant la part adequada de les despeses generals. Els cacauets han de suportar el percentatge que els correspon de les despeses de lloguer, llum, calefacció, amortització de l'equip i del mobiliari, dels sous de les cambreres i del cuiner...

Propietari: El cuiner? Ha dit vostè el cuiner? Què té a veure el cuiner amb els cacauets? Ni tan sols sap que els he comprat!

Comptable: Siguem exactes. El cuiner està a la cuina, la cuina prepara el menjar, el menjar atreu clients i són precisament els clients que demanen els cacauets. Aquesta és la raó per la qual vostè ha de carregar una part del sou del cuiner (així com una part del seu propi sou) a les vendes de cacauets. Aquesta fulla, en la qual he preparat un estudi de costos analítics, mostra que a la línia de cacauets li corresponen exactament 768 euros de despeses generals.

Propietari: 768 euros de despeses generals als cacauets? Als cacauets, diu vostè?

Comptable: Siguem una mica més exactes, perquè és una quantitat lleugerament major, donat que vostè gasta diners en rentar les finestres, setmanalment, en escombrar el terra cada matí, en sabó per als banys, en obsequiar amb bombons la guàrdia urbana... Per això, el total ascendeix a 789 euros anuals.

Propietari (pensarós): Però el representant dels cacauets em va dir que em forraria... "posi els cacauets a la cantonada del mostrador", em va dir... i 0.04 euros de benefici per bossa.

Comptable (impacient): Però aquest bon home no és comptable. Sap vostè quant li costa realment la part del mostrador ocupada per la safata de cacauets?

Propietari: Res. No hi ha ni un tamboret per seure-hi. És un espai mort.

Comptable: La comptabilitat moderna no admet espais morts. La superfície del seu mostrador és de 60 pams i vostè ven a la barra 9000 euros anuals. La conclusió és fàcil: el pam ocupat per la safata de cacauets equival a 150 euros anuals, donat que, en retirar aquesta superfície de l'ús general del mostrador, qui l'ocupa l'ha de pagar.

Propietari: Vol dir vostè que he d'afegir 150 euros més als cacauets?

Comptable: Exacte. La qual cosa significa que la participació en les despeses generals ascendeix ja a un total de 939 euros anuals. I, per tant, si vostè ven 50 bosses setmanals, això representa 6 euros per bossa.

Propietari: Què? Com diu??

Comptable: Evidentment, a aquesta xifra cal afegir-hi els 0.04 euros del preu de compra, la qual cosa suma un total de 0.4 euros. I pot veure vostè fàcilment, per tant, que si el seu preu de venda és de 0.06 euros, està perdent 0.34 euros per bossa.

Propietari: Algú ha d'estar boig! Vostè, jo o els cacauets!

Comptable: No, amic meu. Els números són els números. I aquests demostren que la seva línia de cacauets no és econòmicament viable.

Propietari (radiant): Suposi que venc muntanyes de cacauets... 1000 bosses per setmana en comptes de 50.

Comptable (pacientment): Amic meu, vostè no acaba d'entendre el problema. Si les vendes de cacauets augmenten, els costos operatius augmentaran també... Haurà de gestionar més bosses, la qual cosa exigeix més temps, més amortització, més de tot. El principi bàsic de la comptabilitat és taxatiu respecte d'això: "Quan augmenta una activitat determinada, ha de suportar gastos generals més elevats.". No, l'augment del volum de vendes no serveix.

Propietari: Sembla que vostè ho sap tot. Doncs digui'm què he de fer.

Comptable (tolerant): Bé... Podria reduir els seus costos operatius.

Propietari: Com?

Comptable: Traslladi's a un altre edifici de lloguer més baix. Redueixi sous. Netegi les finestres cada quinze dies i el terra únicament els dijous. Retiri el sabó dels lavabos. Disminueixi la superfície del seu mostrador. Si vostè aconsegueix, per exemple, disminuir les despeses generals en un 50%, això suposarà la reducció del percentatge imputat als cacauets, de 939 a 469.5 euros, i baixarà el cost de la bossa a 0.22 euros.

Propietari (lentament): I això és millor?

Comptable: Molt millor. Tanmateix, encara perdrà vostè 0.16 euros per bossa si les ven a 0.6 euros. Per això ha d'augmentar el preu de venda. Si insisteix a aconseguir un benefici de 0.02 euros per bossa, l'haurà de vendre a 0.24 euros.

Propietari: Vol dir vostè que després de reduir les despeses generals a la meitat, he de mirar de vendre les meves bosses de cacauets a 0.24 euros? No hi ha ningú, absolutament ningú, que estigui disposat a pagar aquest preu per una bossa. Per molt que li agradin els cacauets.

Comptable: Aquest és un problema secundari. El problema real és que a 0.24 euros estarà vostè venent els cacauets a un preu basat en l'avaluació correcta dels seus costos, reduïts en la mesura en què segueixi els meus suggeriments.

Propietari: Home! Se m'acut una idea millor! Per què no llancem els cacauets a les escombraries?

Comptable: S'ho pot permetre?

Propietari: Per suposat. Tot el que tinc són 50 bosses de cacauets... que em van costar 30 euros... perdré també els 15 euros de la safata... però m'oblidaré d'aquest maleït negoci.

Comptable (movent el cap): No és tan senzill, amic meu. Vostè ja està en el negoci dels cacauets. En el mateix moment en què prescindeixi dels cacauets, afegirà 939 euros anuals de despeses generals a la resta de les seves activitats. Sigui realista: s'ho pot permetre?

Propietari (enfonsat): És increïble! La setmana passada guanyava calers. Ara tinc dificultats... i això perquè vaig pensar que venent cacauets al mostrador aconseguiria algun ingrés extra... només perquè vaig pensar que vendre 50 bosses a la setmana seria fàcil...

Comptable (arrufant el nas): Aquesta és la finalitat de la comptabilitat moderna, bon amic... Dissipar aquests miratges dels quals són víctimes un sorprenentment elevat nombre d'empresaris i directius.

Material provinent de l'IESE.