Negociació internacional: França
La República Francesa és actualment l’estat més gran de la Unió Europea. És, a més, el de constitució més antiga: originàriament un domini reial amb centre a l’Illa-de-França, la capital de la qual era, i és, París.
Algunes de les ciutats més importants, bé per història cultural o bé per demografia i rellevància econòmica, són Lió, Marsella, Tolosa...
La moneda actual, que va substituir els antics francs, és l’euro. Aproximadament el 90% de la població és de religió catòlica, encara que l’auge de la immigració fa que la minoria musulmana sigui cada cop més rellevant.
L’idioma oficial és el francès, encara que en l’àmbit dels negocis es fa servir també l’anglès i, segons la zona, l’espanyol.
Estratègies de negociació
No és fàcil ser rebut a França. En aquest sentit, és bo aportar tota la documentació (catàlegs, etc.) en un acurat francès.
Les negociacions solen ser lentes, tenen una manera de fer força formal, reservada i conservadora. Si voleu parlar sobre el desenvolupament d’un nou producte, és millor que abans plantegeu tots els estudis de recerca prèvia que han portat a aquest.
Tenen una manera de raonar molt analítica i lògica, les paraules són molt importants, més que no pas els números i estadístiques. Mil paraules valen més que una imatge, en aquest cas...
Hi ha el costum d’aixecar el to de veu, però això demostra interès, no enuig. Les converses són molt dinàmiques, amb interrupcions, però és normal. No cal refusar totes les objeccions que plantegin, només donar un punt de vista general. Els encanta debatre, però no de forma agressiva. El desenvolupament intel·lectual de la conversa és absolutament necessari.
No feu mai atacs personals directes, no està gens ben vist. El preu és l’últim punt de tots a tractar. Heu de tenir el poder de decisió necessari per prendre decisions definitives: no volen haver de parlar amb el vostre superior quan ja han fet la reunió un cop. És molt difícil dir-los que no directament... vigileu amb aixo! No malbarateu el vostre temps.
La terminologia anglosaxona no sempre funciona: ‘software’ és ‘logicel’, ‘marketing’ és ‘mercatique’, etc.
Regles de protocol
Doneu la mà, però no amb força (els nord-americans i els alemanys sí que ho fan...). Les dones ofereixen primer la mà, no ho feu abans que elles. Socialment, saluden amb les “bises”, tres petons a l’aire, tocant molt lleugerament les galtes.
El tractament és formal (‘vous’). Els gentleman estan molt imposats socialment. Fan servir molt el contacte visual, això pot intimidar els estrangers que no hi estan acostumats.
Intercanvieu les targetes. Els graus es poden posar a la targeta si vénen d’escoles acreditades.
És bo iniciar una conversa amb compliments: sobre la manera com vesteixen, sobre els futbolistes francesos, ciclistes, etc. No parleu sobre temes personals.
A l’hora de dinar –déjeuner– és correcte parlar de negocis (es fan específicament per a això...). La cuina francesa és una de les més reconegudes del món: es recomana lloar el menjar i la manera de cuinar-lo... esteu a França!
Sigueu molt formals a taula. No begueu o mengeu massa. Per exemple, no talleu l’enciam amb el ganivet, no és “polit”: doblegueu-lo. Les postres poden ser formatge: no repetiu, preneu-ne una sola vegada.
Pel que fa als regals, no porteu mai vi o perfum. Porteu millor xocolata, licors o flors.
Tenen 4-5 setmanes de vacances. Juliol i agost no són bons mesos per fer negocis.